El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la líder dels Comuns en el Parlament, Jéssica Albiach, han escenificat aquest dijous l'acord polític que permetrà aprovar els pressupostos de la Generalitat. El pacte arriba després de tancar un dels punts més sensibles de la negociació: la limitació de les compres especulatives d'habitatge, una mesura que totes dues formacions consideren estructural per a frenar la pressió immobiliària a Catalunya.

L'enteniment garanteix el “sí” dels Comuns als comptes públics, malgrat que el Govern encara ha de tancar la negociació amb ERC, soci clau perquè els pressupostos prosperin definitivament. Així i tot, l'acord signat marca un punt d'inflexió en la legislatura i redefineix algunes de les prioritats polítiques en matèria d'habitatge, mobilitat i polítiques socials.

L'habitatge, eix central de l'acord

Com es limitaran les compres especulatives

El nucli del pacte gira entorn d'una modificació de la Llei d'Urbanisme que permetrà als ajuntaments elaborar plans especials per a restringir la compra d'habitatges amb finalitats purament especulatius. La reforma es tramitarà per lectura única amb l'objectiu que pugui aplicar abans de l'estiu.

La mesura s'aplicarà en zones de mercat tensionades i habilitarà als consistoris a limitar la compra a persones físiques que adquireixin l'habitatge per a residir en ella. Amb això, es pretén frenar l'adquisició massiva de pisos per part de grans forquilles o fons amb finalitats d'inversió.

Diferències entre petits i grans propietaris

L'acord introdueix matisos importants:

• Els petits propietaris podran adquirir fins a quatre habitatges en el seu municipi de residència habitual, sempre que les destinin al lloguer amb preu regulat o a familiars fins a segon grau.
• Les grans forquilles no podran comprar pisos individuals, sinó únicament edificis complets, amb l'obligació de destinar-los al lloguer residencial amb preu topat.
• S'incorporaran mecanismes per a evitar compres escalonades pis a pis amb l'objectiu de controlar un edifici sencer.

Quant a les segones residències, podran adquirir en municipis diferents del de residència habitual, però no podran destinar al lloguer. Queden exemptes d'aquestes limitacions les administracions públiques i entitats socials quan destinin els habitatges a lloguer protegit, social o assequible.

Una reforma amb la qual Catalunya disposaria d'una eina pionera en l'Estat per frenar les operacions especulatives en el mercat residencial.

Més recursos pel lloguer i protecció social

L'acord pressupostari no es limita a la regulació del mercat immobiliari. En matèria d'habitatge, s'ha pactat un increment d'aproximadament 100.000 euros anuals en ajudes al lloguer fins a 2027, amb l'objectiu d'ampliar en prop de 50.000 llars cada any el nombre de beneficiaris.

En l'àmbit social, el pacte inclou mesures d'impacte directe per a les famílies i joves:

• 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos anys.
• Un xec anual de 25 euros per a joves destinat a productes mensuals.
• Un altre xec específic per a anticonceptius.
• Reforç dels recursos per a la xarxa d'autobusos interurbans.

Iniciatives que s'emmarca dins de l'objectiu de poder alleujar el cost de vida enfront d'un context d'encariment constant generalitzat.

Rodalies i el consorci d'inversions

En matèria de mobilitat, el Govern es compromet a assumir el traspàs de diverses línies de Rodalies —R1, R2 Sud, R3, R4 Nord i R16— a través de l'empresa mixta creada per a la seva gestió. A més, la Generalitat podrà executar obres en la xarxa ferroviària mitjançant encàrrecs de gestió, un pas que pretén agilitar inversions llargament reclamades.

Paral·lelament, la negociació amb ERC continua oberta i té com a element central la creació d'un consorci d'inversions que permeti fiscalitzar la inversió a Catalunya. Els republicans ho consideren condició indispensable per a donar suport als comptes.

Un dels esculls inicials va ser la proposta que Catalunya recaptés el 100% de l'IRPF. Esquerra Republicana ha optat finalment per retirar la iniciativa del Congrés i plantejar una esmena al nou sistema de finançament, desbloquejant així la taula de negociació.

Reaccions polítiques: satisfacció, prudència i advertiments

Després de la signatura, el president Salvador Illa va destacar que els Pressupostos “són necessaris per a Catalunya”, subratllant la importància de les noves inversions i de l'acord aconseguit. En l'acte també van participar diversos consellers del Govern, entre ells la titular de Salut, Olga Pané, i el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va aprofitar per a allargar la mà a ERC i va qualificar el pacte amb els Comuns com “un primer pas” cap a la construcció d'una majoria àmplia.

Per part seva, Jéssica Albiach va expressar la seva satisfacció per l'acord, encara que va advertir que la seva formació estarà vigilant per a garantir que el Govern compleixi tots els compromisos. La dirigent va subratllar que el control de l'especulació immobiliària ha estat “el punt central” de les negociacions i va reivindicar que, gràcies al pacte, a Catalunya “ningú podrà comprar per a especular”.

La negociació amb ERC entra en fase decisiva

Amb l'acord amb els Comuns tancat, el Govern deu ara assegurar el ‘sí’ d'ERC, imprescindible per a tirar endavant els comptes. Un dels principals punts de fricció era la proposta republicana perquè Catalunya recaptés el 100% de l'IRPF. Finalment, ERC va optar per retirar aquesta iniciativa del Congrés i plantejar-la com una esmena dins del nou sistema de finançament, la qual cosa ha facilitat un clima de negociació més favorable.

Paral·lelament, continua la negociació sobre la creació del consorci d'inversions, una exigència republicana per a fiscalitzar la inversió a Catalunya. Els contactes entre el Govern, ERC i l'Executiu espanyol continuen actius, amb l'objectiu de tancar un acord “en els pròxims dies”. La intenció seria poder aprovar els comptes de la Generalitat per a 2026 al més aviat possible, per a estar en el Consell Executiu del pròxim dimarts o bé en un extraordinari.